Visitem el Jardí Botànic, arbres, plantes i arbusts d'arreu del món, flors exòtiques, esquirolets simpàtics... res especial a destacar sino l'animaló desconegut que es paseja sense inmutar-se per res del món, creuament de rata, porc senglar i os furmiguer (va ser un trio, evident). Bus, carretera i manta i arribem al Mirante de Leblon (Mirador pels no carioques) des d'on un té vistes privilegiades de la platja d'Ipanema. De nou bus per arribar al Barra Shopping center, on donem una volta seguint la pauta del turista en busca d'items de poca o ninguna utilitat per comprar desesperadament per familiars, amics i altres.
Després de caminar uns 3-4 km arribem a la Platja de Barra de Tijuca, per mi la millor vista fins ara, si més no pel bàsic color de l'aigua, que ha recuperat la seva blavor original.
Fem un xepi xepi, ens bebem un coco i de nou bus per tornar cap a casa... tot just arribant a l'hotel fem un dinar ràpid a un Restaurant de "Comida a Kilo", és a dir, que pagues pel que pesa el que menges (una espècie de bufet lliure però amb control de pes). Correctíssim.
Fem el check in del vol de Gol Airlines de demà cap a Santiago i sort perquè nomès queden unes 10 places... sembla que l'overbooking és una pràctica usual aquí en les companyies de baix cost, i qui s'adorm, es queda a terra.
Prenem el Metro cap al centre, baixem a Cinelandia. La cua per agafar el Bonde és bastant llarga, però aprofitem per llegir a la guia què fer per Santiago a l'endemà. L'experiència del tramvia és genial però amb un punt de perill impensable a Europa. Els passatgers que no caben assentats als seients, es pengen dels laterals com en el segle passat a la Barcelona de la postguerra. I nosaltres anavem penjats... hi va haver un tram en el que pensava que ens estimbavem, volant per sobre els Arcs de Lapa, a 50 metres de terra i nomès amb una xarxa de pa sucat amb oli per evitar la caiguda lliure... llàstima no haver-nos quedat una estona per Santa Teresa, la veritat és que semblava un barri acollidor. Prenem el tramvia de baixada, aquesta vegada amb el paner ben acomodat als seus bancs de fusta.
Ens posem a caminar sense direcció fixa per Lapa, fins que decidim que no és massa bona idea i entrem en un restaurant típic d'estovalla de quadres per sopar alguna cosa mentre fem temps per anar a l'assaig de Unidos da Tijuca. El salmó de l'Isaac (la ració era per tres persones) estava congelat des del dia de la independència, però els camarons (gambes) rebossats estaven de muerte amb unes gotetes de llima recèn exprimida.
Ja és negra nit i agafem un Taxi direcció a Praça Maua, on en Fabiano ens havia dit de trobar-nos. La pluja ens juga però una mala passada perquè ha fet suspendre tot el muntatge i sense baixar del mateix taxi, tornem a l'hotel. Maleta i a dormir que demà ens espera Santiago de Bahia!
Després de caminar uns 3-4 km arribem a la Platja de Barra de Tijuca, per mi la millor vista fins ara, si més no pel bàsic color de l'aigua, que ha recuperat la seva blavor original.
Fem un xepi xepi, ens bebem un coco i de nou bus per tornar cap a casa... tot just arribant a l'hotel fem un dinar ràpid a un Restaurant de "Comida a Kilo", és a dir, que pagues pel que pesa el que menges (una espècie de bufet lliure però amb control de pes). Correctíssim.
Fem el check in del vol de Gol Airlines de demà cap a Santiago i sort perquè nomès queden unes 10 places... sembla que l'overbooking és una pràctica usual aquí en les companyies de baix cost, i qui s'adorm, es queda a terra.
Prenem el Metro cap al centre, baixem a Cinelandia. La cua per agafar el Bonde és bastant llarga, però aprofitem per llegir a la guia què fer per Santiago a l'endemà. L'experiència del tramvia és genial però amb un punt de perill impensable a Europa. Els passatgers que no caben assentats als seients, es pengen dels laterals com en el segle passat a la Barcelona de la postguerra. I nosaltres anavem penjats... hi va haver un tram en el que pensava que ens estimbavem, volant per sobre els Arcs de Lapa, a 50 metres de terra i nomès amb una xarxa de pa sucat amb oli per evitar la caiguda lliure... llàstima no haver-nos quedat una estona per Santa Teresa, la veritat és que semblava un barri acollidor. Prenem el tramvia de baixada, aquesta vegada amb el paner ben acomodat als seus bancs de fusta.
Ens posem a caminar sense direcció fixa per Lapa, fins que decidim que no és massa bona idea i entrem en un restaurant típic d'estovalla de quadres per sopar alguna cosa mentre fem temps per anar a l'assaig de Unidos da Tijuca. El salmó de l'Isaac (la ració era per tres persones) estava congelat des del dia de la independència, però els camarons (gambes) rebossats estaven de muerte amb unes gotetes de llima recèn exprimida.
Ja és negra nit i agafem un Taxi direcció a Praça Maua, on en Fabiano ens havia dit de trobar-nos. La pluja ens juga però una mala passada perquè ha fet suspendre tot el muntatge i sense baixar del mateix taxi, tornem a l'hotel. Maleta i a dormir que demà ens espera Santiago de Bahia!
