Al matí vam demanar canvi d'habitació perquè el soroll no ens deixava dormir, i la jugada va sortir rodona perquè ara som a una habitació de l'àtic, molt més espaiosa i des d'on veiem des de la nostra terrasseta de luju la ciutat i dos fabel.les, una a la dreta i l'altra a l'esquerra.
Primer contacte amb els suicides conductors d'omnibus de la ciutat, corren com si tiguessin foc al cos. Les estadístiques diuen que el 67% dels autobuseros de Rio no respecten els límits de velocitat: per la nostra experiència el 100%. Haurieu de veure com la gent gran s'aferra a les barres verticals i horitzontals del bus per intentar no sortir expedits a la primera de canvi.
Arribem als peus de Pao de Assucar, dos Morros (muntanyetes en local) un al costat de l'altre que hi ha al cap de Copacabana. Es puja en dos telefèrics i les vistes de la ciutat són simplement espectaculars, a una banda Copacabana, a l'altra Flamingo, el Centro, Santa Teresa, Botafogo i tants d'altres barris que s'apilen un darrere l'altre a l'inacabable Rio.
La idea era anar al Cristo de Corcovado directament, però el taxista ens demana una fortuna per dur-nos-hi i preferim tornar al campament base a fer la primera remullada a la famosa platja de Copacabana: UNA DECEPCIÓ TU, perquè l'aigua blava cristal.lina que prometia la Guia s'ha enverdit de sobte i és una demostració de valor el banyar-shi: un fàstic. Això si, no es pot negar que l'ambient és inmillorable i anar a la platja és una festa.
Ja a la tarde sortim de l’hotel i ens apropem xino xano al Lagoa que hi ha tot just darrere de la Platja d’Ipanema. Lloguem un tricicle doble per donar la volta, són 7 km i escaig, que pedaleja gairebé integrament l’Isaac perquè la cadena del meu costat salta continuament… Un cop acabat el Tour, pujem al Cristo de Corcovado i corroborem el que la majoria de visitants que és l'imperdible número 1 de la ciutat de Rio: no nomès per la figura impressionant de Jesucrist que vigila i protegeix dia i nit la ciutat sino tb per les vistes que un té des del cim de la muntanya de Corcovado, on es puja amb un trenet molt simpàtic que en poc més de 20 minuts desafia els 710 m de desnivell que hi ha amb el terra (això si, 90 minuts d'espera tu..)
A l'hora de sopar ens deixem caure a un restaurant que sembla estar de moda on fan Rodizzio de pizza, que es basa en el fet que un munt de cambreres volten per la sala oferint diferents pizzes al client fins que explota o té el seny suficient per dir prou. Curiós si més no. I a dormir falta gent que ens caiem de son, el jetlag i la calor poden amb nosaltres a les dotze tocades...
Les coses que m'han sorprès més des que he arribat són: les reixes de les cases (portes, finestres, balcons... la inseguretat és present a cada racó de la ciutat), la falta de motos circulant pels carrers, els "llarless" que trobes dormint cada dos cantonades, els nens que recullen llaunes arreu, la policia, de tota mena i classe, la bruticia que s'acumula especialment en els barris marginals (qué marranos són els brazilers, haurieu de veure com queda la platja quan la troupe decideix anar cap a casa... tot i que no m'hauria de sorpendre tenint en compte que la majoria són descendents de portuguesos, i a Lisboa o Porto les papereres són simplement un element decoratiu de la ciutat), l'aigua verda de la platja (ecs!), les fabel.les a cada racó dels morros que rodejen els barris de la ciutat... i el caixonet on s'amaga el paper del wc... que us preguntareu per què serveix? jo encara no hi he trobat una resposta justificadora, però no dubteu que en properes entregues del viatge intentaré desvetllar tan gran enigma... :)
També m'ha sorprès el número d'autobusos que corren amunt i avall i que s'amunteguen a les parades, juntament amb l'incomptable número de taxis que circulen per la ciutat... fet que és lògic ja que sent una ciutat tant insegura, el medi de transport més recomanable és l'automòvil groc amb els vidres tintats per minimitzar l'entrada dels rajos de sol.
Primer contacte amb els suicides conductors d'omnibus de la ciutat, corren com si tiguessin foc al cos. Les estadístiques diuen que el 67% dels autobuseros de Rio no respecten els límits de velocitat: per la nostra experiència el 100%. Haurieu de veure com la gent gran s'aferra a les barres verticals i horitzontals del bus per intentar no sortir expedits a la primera de canvi.
Arribem als peus de Pao de Assucar, dos Morros (muntanyetes en local) un al costat de l'altre que hi ha al cap de Copacabana. Es puja en dos telefèrics i les vistes de la ciutat són simplement espectaculars, a una banda Copacabana, a l'altra Flamingo, el Centro, Santa Teresa, Botafogo i tants d'altres barris que s'apilen un darrere l'altre a l'inacabable Rio.
La idea era anar al Cristo de Corcovado directament, però el taxista ens demana una fortuna per dur-nos-hi i preferim tornar al campament base a fer la primera remullada a la famosa platja de Copacabana: UNA DECEPCIÓ TU, perquè l'aigua blava cristal.lina que prometia la Guia s'ha enverdit de sobte i és una demostració de valor el banyar-shi: un fàstic. Això si, no es pot negar que l'ambient és inmillorable i anar a la platja és una festa.
Ja a la tarde sortim de l’hotel i ens apropem xino xano al Lagoa que hi ha tot just darrere de la Platja d’Ipanema. Lloguem un tricicle doble per donar la volta, són 7 km i escaig, que pedaleja gairebé integrament l’Isaac perquè la cadena del meu costat salta continuament… Un cop acabat el Tour, pujem al Cristo de Corcovado i corroborem el que la majoria de visitants que és l'imperdible número 1 de la ciutat de Rio: no nomès per la figura impressionant de Jesucrist que vigila i protegeix dia i nit la ciutat sino tb per les vistes que un té des del cim de la muntanya de Corcovado, on es puja amb un trenet molt simpàtic que en poc més de 20 minuts desafia els 710 m de desnivell que hi ha amb el terra (això si, 90 minuts d'espera tu..)
A l'hora de sopar ens deixem caure a un restaurant que sembla estar de moda on fan Rodizzio de pizza, que es basa en el fet que un munt de cambreres volten per la sala oferint diferents pizzes al client fins que explota o té el seny suficient per dir prou. Curiós si més no. I a dormir falta gent que ens caiem de son, el jetlag i la calor poden amb nosaltres a les dotze tocades...
Les coses que m'han sorprès més des que he arribat són: les reixes de les cases (portes, finestres, balcons... la inseguretat és present a cada racó de la ciutat), la falta de motos circulant pels carrers, els "llarless" que trobes dormint cada dos cantonades, els nens que recullen llaunes arreu, la policia, de tota mena i classe, la bruticia que s'acumula especialment en els barris marginals (qué marranos són els brazilers, haurieu de veure com queda la platja quan la troupe decideix anar cap a casa... tot i que no m'hauria de sorpendre tenint en compte que la majoria són descendents de portuguesos, i a Lisboa o Porto les papereres són simplement un element decoratiu de la ciutat), l'aigua verda de la platja (ecs!), les fabel.les a cada racó dels morros que rodejen els barris de la ciutat... i el caixonet on s'amaga el paper del wc... que us preguntareu per què serveix? jo encara no hi he trobat una resposta justificadora, però no dubteu que en properes entregues del viatge intentaré desvetllar tan gran enigma... :)
També m'ha sorprès el número d'autobusos que corren amunt i avall i que s'amunteguen a les parades, juntament amb l'incomptable número de taxis que circulen per la ciutat... fet que és lògic ja que sent una ciutat tant insegura, el medi de transport més recomanable és l'automòvil groc amb els vidres tintats per minimitzar l'entrada dels rajos de sol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario