Vol de Bahia a Recife a les 10 del matí. Ens llevem ben aviat, esmorzem i taxi cap a l’aeroport. El vol es retrassa 30 minuts, però no problemo.
Arriem a Recife, les maletes surten desseguida i desseguida agafem Taxi dirección a Olinda, on segurament dormim a la Pousada amb més encant fins ara
http://www.pousadadoamparo.com.br/
El taxi ens deixa a la porta, deixem les maletes a recepció (és massa aviat per fer el check-in) i fem una volta per la ciutat, que és preciosa. Molt semblant a Paraty, però amb la calma de no visitar-ho amb el cohet al cul perquè el bus surt en breu.
Arriem a Recife, les maletes surten desseguida i desseguida agafem Taxi dirección a Olinda, on segurament dormim a la Pousada amb més encant fins ara
http://www.pousadadoamparo.com.br/
El taxi ens deixa a la porta, deixem les maletes a recepció (és massa aviat per fer el check-in) i fem una volta per la ciutat, que és preciosa. Molt semblant a Paraty, però amb la calma de no visitar-ho amb el cohet al cul perquè el bus surt en breu.
Dinem en un Comida a Kilo a la Pousada Olinda, força correcte i després d’un parell de cafetons expresso, inciem la ruta que recomana la guía de les Esglèsies dels volants.
Aquí s’escau fer un comentari de com són de creients els brazilers, crec que és el país amb major nombre de cristians del món. A Olinda hi ha Igrejias cada 25 metres, la majoria construides entre el segle XIV i XV.
El passeig és més que fácil, visitem el Convent de Sant Francesc i moltes altres iglesies i seminaris que recomana la guía.
Finalment anem a la pousada, l’habitació és xulíssima, la pousada és una casa mitjeval i realment és molt acollidora.
Després de xerrar amb la family per skype, a les 18h ens dirigim a Clube Barreirinhas, on teòricament fan un assaig de la performance de Carnaval, però està tot xapat. Per fer temps, ens arribem als xiringuitos que hi ha al capdamunt del turó, on degustem les coquetes de tapioca, DELICIOSES, amb farcits diversos i típiques d'Olinda.
Aquí realment penso que el viatge ha donat un gir de 360 graus, ens mesclem amb el personal local, la seguretat és indiscutible, l’entorn inmillorable. Per fi ens relaxem i disfrutem de l’ambient de la ciutat, sense recels ni pors a ser el blanc dels carteristes.
Ens prenem caipirinhes delicioses a 2 reials (0.5 eur) i unes coquetes de tapioca de muerte (pollastre, carne do sol, change, saltxitxa) per 1 eur. DELICIOS.
La darrera coqueta la fem amb l’abuela que sempre he somiat, fa tant temps que no tinc les meves que a la que en veig una em cau la baba. Si pogués, la raptaría i me l’emportaria als Guiamets, perquè em cantés als vespres i m’expliqués contes a l’anar a dormir... per tornar a ser petita unaltra vegada.
De camí a casa coneixem un artista pintor, amic den Mariscal que tot just té el taller devant la nostra Pousada. Ens mostra un video promocional (L’Isaac gairebé s’adorm…) i ens mostra part de la seva obra. Són dibuixos d’animalets de colors fets per un adult que ronda la cinquantena. Originals, però mai els penjaria al menjador de casa.
Arribem rebentats a la pousada. Jo em quedo a les fosques posant-vos al dia mentre l’Isaac ronca tot just aquí al costat. Bonanitmacus.
Bon Any 2010!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
ResponderEliminarFamilia!! Veig q esteu de película, ara ja més tranquils fòra de les grans cities, no?
Nosaltres tb ja millor, som a casa des del 30, així q vam passar el cap d´any aquí. La Nahia tb es troba millor, encara té tos i està un pel agafada, pero li està donant la volta, per fi!! Ni t´explico la setmana q vam passar a l´hospital, hi van haber uns dies q van ser els pitjors de la meva vida, buff, però ja està passat!!! ;) i soc feliçççççççççç!!!
No m´he conectat fins ara, però sé q us heu anat mailejant amb la Montse, així q m´arribaven les noticies!
Bé carinyets, continueu disfrutant i experimentant Brasil, amb lo bo i lo dolent d´un país q està en ple desenvolupament, i q té un munt de potencial per oferir!
Una abraçada enorme!!!!!!!!!!!!!
Mikel, Ikerne i Nahia!