lunes, 11 de enero de 2010

Dia 16 [10/01/2010]: Fernando de Noronha, part IV















Ens llevem a les 5:26, avui és el gran dia de veure dofins tornavís en quantitats incontables. El buggie va al complet, hem convidat a les veïnes de l’habitació 3 (mare i filla) a aprofitar el viatge i venir a gaudir amb nosaltres de l’espectacle.
L’emoció es converteix en decepció: l’estadística confirma que els dofins es presenten a Bahia Golfinhos el 95% dels dies de l’any, i resulta que avui, també és mala sort, és un dia dels que no venen. Serà perquè és diumenge i és dia de descans.
Amb la cua entre les cames tornem a la Pousada per gaudir del nostre “suculent” esmorzar. Amb l’estòmac ple les coses es veuen d’unaltra manera, i decidim anar a veure una de les poques cales que tenim pendents: Bahia dos Porcos, que rep el nom de la “Bahia Cochinos” cubana. S’hi accedeix nomès quan la marea està baixa des de Praia do Cacimba do Padre… i la bona sort per fi ens acompaña i encara queden dos hores per a que la marea torni a pujar, així que en un 3 i no res ens hi plantem: realment bonica, llàstima altre cop del dia núvol i de la mar arrissada que no ens deixa fer-hi un xepixepi.
Hi ha crancs per tot arreu i trobem a un lateral una piscina natural plena de peixets de colors, on hi ha un cartell on expressament prohibeix el bany dins aquest indret.
Tornem per on hem vingut i decidim repetir a Bahia do Sancho per treure’ns el mal gust de boca inicial de la que sobre el paper és la platja més bonica de Brasil.
Hi estem una bona estona fent el que fan els que no fan res i tornem a la Pousada a beure’ns una cerveseta fresca, jalar alguna cosa i passar-nos un aigua.
De nou carretera i manta i anem cap a Praia do Leao per veure la posta de sol. Arropleguem uns holandesos que caminen per la via de pedres i terra i els apropem fins la platja, els hi quedaba una bona caminata… fan el camí de tornada tb amb nosaltres i quedem per sopar plegats. Són una parella molt divertida, ella de mare japonesa i pare holandés, ell holandés pels 4 costats.
Anem a un restaurant xulo, i menjem peixet fresc, que és el que s’ha de menjar en una illa com aquesta. Estem rebentats i desseguida pleguem veles, demà torna a sonar el despertador a primera hora per intentar millorar la sort d’avui amb els golfinhos.

No hay comentarios:

Publicar un comentario