Contractem a l’alberg una excursió a les dos illes més properes a Bahia. La intenció inicial era anar a Morro de Sao Paulo, però no ens ho recomanen si no hi podem pasar la nit, i ja les tenim totes lligades a Salvador.
A les 9 embarquem, som unes 60 persones amb la tripulació i un grup de músics que ens amenitzaran en viatge amb cançons populars en directe.
La illa de Dos Frares s’anomena així perquè diuen que hi va haver un naufragi a l’abadia (que és la segona més gran del món), i dos frares van aconsseguir arrribar nadant a la platja d’aquesta petita illa on nomès viuen 2.000 persones… qui s’ho havia d’imaginar, que enlloc de salvar la vida la perdrien, ja que van ser devorats pels indígenes caníbals que en aquell temps habitaven el lloc.
Fem un passeig per la platja, pujem a una esglèsia en ruines que hi ha sobre un turonet, veiem un cementiri i ja desseguida tornen a embarcar per dirigir-nos a Itaparica, tot just al costat. Aquesta és una illa més gran, hi viuen 58.000 persones, i és un dels llocs preferits d’estiueig dels bahianos.
El ramat de turistes són dirigits al restaurant de turno, on hi ha un buffet lliure força correcte, però decidim fer la nostra i caminem fins els restaurants de la costa on finalment ens menjem un peixet fresc amb guarnició de pel.lícula.
Les platjes d’Itaparica no són excepció, i están plenens de deixalles i brutícia.
A primera hora de la tarde tornem a Bahia. Les vistes de la ciutat des del barco són espectaculars... i l’Isaac no pot amb la seva ànima i fa una migdiadeta a la sombra.
Tant a l’anada com a la tornada fem servir l’Elevador LaCerda, un ascensor que en poc més de 10 segons, guanya el desnivell que hi ha entre el Pelourinho (Cidade Alta) i la Ciutat baixa, on hi ha el port.
Tastem el suc de canya, beguda típica i força insípida, però que treu la set i mata una mica el calor, que és del que es tracta.
El dia acaba amb una volteta extra pel Pelourinho (que ja ens el coneixem com el palmell de la ma), un parell de cervesetes fresques i una creppe a l’alberg.
A les 9 embarquem, som unes 60 persones amb la tripulació i un grup de músics que ens amenitzaran en viatge amb cançons populars en directe.
La illa de Dos Frares s’anomena així perquè diuen que hi va haver un naufragi a l’abadia (que és la segona més gran del món), i dos frares van aconsseguir arrribar nadant a la platja d’aquesta petita illa on nomès viuen 2.000 persones… qui s’ho havia d’imaginar, que enlloc de salvar la vida la perdrien, ja que van ser devorats pels indígenes caníbals que en aquell temps habitaven el lloc.
Fem un passeig per la platja, pujem a una esglèsia en ruines que hi ha sobre un turonet, veiem un cementiri i ja desseguida tornen a embarcar per dirigir-nos a Itaparica, tot just al costat. Aquesta és una illa més gran, hi viuen 58.000 persones, i és un dels llocs preferits d’estiueig dels bahianos.
El ramat de turistes són dirigits al restaurant de turno, on hi ha un buffet lliure força correcte, però decidim fer la nostra i caminem fins els restaurants de la costa on finalment ens menjem un peixet fresc amb guarnició de pel.lícula.
Les platjes d’Itaparica no són excepció, i están plenens de deixalles i brutícia.
A primera hora de la tarde tornem a Bahia. Les vistes de la ciutat des del barco són espectaculars... i l’Isaac no pot amb la seva ànima i fa una migdiadeta a la sombra.
Tant a l’anada com a la tornada fem servir l’Elevador LaCerda, un ascensor que en poc més de 10 segons, guanya el desnivell que hi ha entre el Pelourinho (Cidade Alta) i la Ciutat baixa, on hi ha el port.
Tastem el suc de canya, beguda típica i força insípida, però que treu la set i mata una mica el calor, que és del que es tracta.
El dia acaba amb una volteta extra pel Pelourinho (que ja ens el coneixem com el palmell de la ma), un parell de cervesetes fresques i una creppe a l’alberg.
No hay comentarios:
Publicar un comentario