Fem visita de jubilats organitzats als Lençois Maranhienses: és un Parc Natural de 155 mil hectàries, 177.000 km quadrats. La peculiaritat d'aquest parc, són les piscines naturals que es formen de l'aigua de pluja. Les fotos que hem vist per internet són espectaculars... però ara no és la millor època per visitar-ho, ja que és estiu i la majoria de lagoas estan seques.
De totes maneres l'excursió val molt la pena, realment és un indret únic.
Amb la fregoneta 4x4 farcideta de turistes, ens dirigim cap al Parc Natural des de Barreirinhas, creuant el poble i l'enorme riu Parnaíba amb una barcaça sense motor, que és empesa per una barqueta més petita que es situa a la part posterior.
El camí de cabres per el que passem és similar al de Tutoia a Barreirinhas de la nit anterior, la fregoneta balla com si fos un vaixell navegant en mala mar, anem tots d'un costat a l'altre i un no pot més que riure i agafar-se fort. I no és suficient el "vaivén" que es posa a diluviar... a veure si s'omple alguna lagoa amb aquesta aigua!!!!
Els vehicles no poden transitar per les dunes, així que arriba un punt que para el carro i tothom avall. El guia ens recomana treure'ns les xancles per caminar més còmodament sobre la sorra. Arribem xino xano (més de 2 km) a la Lagoa do Peixe, la única que té aigua durant tot l'any. L'aigua de pluja no es filtra perquè el sòl és freàtic.
Sorpresa la nostra quan veiem que al llac, al bell mig de les dunes, té peixos! El guia que ens acompanya ens explica que molts han arribat via els excrements dels ocells. Hi ha una classe de peix que s'ha adaptat a les condicions del medi, de manera que quan el llac on es troba s'asseca, es colga sota la sorra i passa a estat vegetatiu fins que l'aigua torna.
L'aigua de la Lagoa do Peixe està una mica "verda", i tot i que intentem banyar-nos, preferim anar a fer el cabra per les dunes... :)
Passem tot el matí als Lençois. Sobre les 13 h tornem a Barreirinhas, on després d'una dutxeta fresca que s'agraeix com sempre, dinem en un Restaurant que hi ha tot just al costat de la pousada i lliguem un "carro" que et porta de porta a porta per nomès 5 Reals més que el bus, que et deixa a la Rhodoviaria de Sao Luiz, que està a les afores de la ciutat, a 8km del centre.
A les 15.45 ens recull el cotxe-taxi, i ens posem de camí. Sao Luiz està a251 km, ens diuen que més o menys a 3 hores... l'aire acondicionat aquí realment és un bé indispensable...
...les dos primeres hores de trajecte tot normal, però a la que es comença a fer fosc, el motorista (conductor aquí) comença a apropar la cara al volant, a garratibar tots els músculs del cos i a conduir de manera erràtica: accelera i frena constantment, el cotxe li marxa a la vorera, apaga les llums!!! Les dos darreres hores de viatge són de taquicàrdia... és el que té anar de viatge. Si ho penses fredament, constantment poses la teva vida en mans de persones que ni tan sols saps com es diuen. Feia temps que no resava tant.. però gràcies a 10 vam arribar sans i estalvis a bon port.
La Pousada Colonial, recomanada per la Montse S, xulíssima, és un edifici colonial (quina sorpresa...) molt ben conservat i molt agradable. Ens instal.lem a l'habitació 215 i sortim a fer el primer contacte amb la ciutat. Els carrers són empedrats com el Pelourinho de Bahia i la majoria de les cases tenen la façana enrajolada, amb les típiques rajoles portugueses de colors. Hi ha més de 150 edificis catalogats com Patrimoni Mundial de la Humanitat al centre històric de St Luis.
Aquí hi ha força música al carrer i és molt agradable passejar i escoltar-la. Sopem una pizza i acabem en una plaça molt concorreguda on seiem a fer la pitjor caipirinha del viatge... ohhhhhhhhhhh quina decepció! Però no passa res, encara ens queden dos dies per recuperar-nos! Apa, fins demà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario