Després d’esmorzar tranquilament, agafem el 992 per anar al centre de Recife. Hi ha bastantes cosetes per veure i volem fer una ruta turística personalitzada per no perdrens cap racó. Tenim pendent de fer un ingrès per una reserva d’un Hostal, i al trobar un Banco de Brasil obert volem aprofitar l’oportunitat i matar el tema. Maleïda la hora: aquí la majoria de les oficines de banc són el que en diuen “Autoentendimiento”, és a dir, nomès caixers automàtics. Trobem a una persona del banc i li fem la consulta, dient-nos que en aquella oficina era impossible fer el que voliem (¿?) i que haviem d’anar a l’oficina central que estaba a l’altre costat del riu. Tot passejant ens hi arribem i la cua a les taquilles és interminable, perdrem tot el matí si ens quedem. Així que decidim continuar amb la visita a la ciutat i escriure un email a l’hostal per comentar-los-hi la jugada (que al final ens ha sortit bé perquè ens mantenen la reserva sense el depòsit, perfecte).
De les coses més interessants que veiem a Recife puc destacar l’incontable nombre d’esglèsies que es dispersen per tota la ciutat, el Mercat de Sao José, la Capella Daurada, la Plaça Metro Zero i la primera Sinagoga de sudamèrica (que nomès veiem l’edifici de fora perquè cobren un dineral per veure dos pedres, hi ha la foto a la guía).
Tornem cap a Olinda amb el 983, i després de la dutxa de rigor per baixar la temperatura corporal, pujem a Alto da Sé de nou per sopar unes Tapioques amb l’àvia Maria: una de camarao (que se les menjen amb pell, aquí, les gambes, ecs!), una de pernil i formatge i una dolça per compartir que rebossa plàtan i dulce de leche.
Ens apropem a un local proper on fan un assaig de música Frevo, típica d’Olinda.
Caipirinya i a dormir falta gent.
De les coses més interessants que veiem a Recife puc destacar l’incontable nombre d’esglèsies que es dispersen per tota la ciutat, el Mercat de Sao José, la Capella Daurada, la Plaça Metro Zero i la primera Sinagoga de sudamèrica (que nomès veiem l’edifici de fora perquè cobren un dineral per veure dos pedres, hi ha la foto a la guía).
Tornem cap a Olinda amb el 983, i després de la dutxa de rigor per baixar la temperatura corporal, pujem a Alto da Sé de nou per sopar unes Tapioques amb l’àvia Maria: una de camarao (que se les menjen amb pell, aquí, les gambes, ecs!), una de pernil i formatge i una dolça per compartir que rebossa plàtan i dulce de leche.
Ens apropem a un local proper on fan un assaig de música Frevo, típica d’Olinda.
Caipirinya i a dormir falta gent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario