A les 7 ja estem drets. Fem temps i a les 8 omplim dipòsits amb l’esmorzar típic brasilé: a tot arreu més o menys serveixen el mateix, panets de pa tou, mantega, mermelada, formatge, sovint pernil dolç o mortadela, pa de pessic, sucs de colors variats, ous remenats i salsitxes, fruita (pinya deliciosa, mango boníssim, plàtans i altres fruites tropical), café i llet. Als brasilers els hi agrada el dolç amb desfici i sempre s’afegeixen cullerades de sucre o un munt d’edulcorant a tot, especialmente als sucs naturals i al café.
Agafem la van, una furgo que funciona de transport públic en aquesta zona i on embuteixen els passatgers fins límits insospitats: assegudes caben 16 persones i n’hi anavem 25 apretadetes apretadetes com sardinetes… a mi em fa molta gràcia que ens passin aquestes coses (a l’Isaac no tanta perquè va remugant), però és genial compartir la realitat del brasiler local ni que sigui una estoneta.
Anem a Praia do Madeiro, on les onades no són molt bèsties i l’Isaac podrà desoxidar una mica el surf que fa mesos que no practica. Lloguem taula per dos hores, però és una mica castanya perquè les onades són de joguina.
Jo mentrestant faig una mica de reportatge fotogràfic, però de tant en tant em vaig a aixoplugar a la peaso sombrilla que hem llogat, el sol pica fort i s’agraeix tenir una sombra sota la que estirar-se i bàsicament no fer res.
Agafem la van, una furgo que funciona de transport públic en aquesta zona i on embuteixen els passatgers fins límits insospitats: assegudes caben 16 persones i n’hi anavem 25 apretadetes apretadetes com sardinetes… a mi em fa molta gràcia que ens passin aquestes coses (a l’Isaac no tanta perquè va remugant), però és genial compartir la realitat del brasiler local ni que sigui una estoneta.
Anem a Praia do Madeiro, on les onades no són molt bèsties i l’Isaac podrà desoxidar una mica el surf que fa mesos que no practica. Lloguem taula per dos hores, però és una mica castanya perquè les onades són de joguina.
Jo mentrestant faig una mica de reportatge fotogràfic, però de tant en tant em vaig a aixoplugar a la peaso sombrilla que hem llogat, el sol pica fort i s’agraeix tenir una sombra sota la que estirar-se i bàsicament no fer res.
A la darrera onada, un xavalet que va nedant per la vora, puja sobre la taula de l'Isaac i flipa quan agafen l'onada plegats... s'emporta una desil.lusió quan veu que no pot repetir perquè hem d'anar a tornar la taula... però que le quiten lo bailao.
Després de sessió de 4 hores de platja, tornem a l’hostal, dinem un plat de pasta i tornem a embutir-nos a una van per anar al poble de costat, Tibal do Sul, a veure la posta de sol a la Lagoa Guaraíras.
Mentre fem temps per a que el sol es pongui, l’Isaac, que té una fixació amb els mangoteros i els coqueros, intenta fer caure un coco disparant-li des de terra amb unaltre coco… un local que se’l mira amb un somriure irònic, finalment s’apropa, s’enfila a l’arbre en un obrir i tancar d’ulls, cull el coco i baixa més ràpid que ha pujat.
La historia amb el coco no acaba aquí, perquè és clar, ara cal obrir-lo per beure el líquid que hi ha a dins. Als xiringos fan servir una espècie de "maxete" enorme, però és clar, aquí nomès tenim una paret contra la que etzibar-li batzacades. Finalment s’obre!!! Baixo als xiringos de la platja a demanar una palleta i ens el bebem. No està molt fresc però és boníssim.
La posta de sol "linda linda" que dirien aquí. Tornem amb la van, aquesta vegada no tan plena, i passejem pel carrer principal de Pipa, mirant tendes plenes de roba i art.
Anem a sopar a un restaurant que ens ha recomanat la Janete, la noia de l’hostal, es diu TAPAS i fan una tonyina arrebossada de sèsam espectacular, l’especialitat de la casa. I si, realment és deliciosa. Tb menjem una amanida de mango i gorgonzola i unes patates amb allioli de wasabi, molt molt bó.
I amb la panxa plena tornem a casa i a dormir que estem petats.
Després de sessió de 4 hores de platja, tornem a l’hostal, dinem un plat de pasta i tornem a embutir-nos a una van per anar al poble de costat, Tibal do Sul, a veure la posta de sol a la Lagoa Guaraíras.
Mentre fem temps per a que el sol es pongui, l’Isaac, que té una fixació amb els mangoteros i els coqueros, intenta fer caure un coco disparant-li des de terra amb unaltre coco… un local que se’l mira amb un somriure irònic, finalment s’apropa, s’enfila a l’arbre en un obrir i tancar d’ulls, cull el coco i baixa més ràpid que ha pujat.
La historia amb el coco no acaba aquí, perquè és clar, ara cal obrir-lo per beure el líquid que hi ha a dins. Als xiringos fan servir una espècie de "maxete" enorme, però és clar, aquí nomès tenim una paret contra la que etzibar-li batzacades. Finalment s’obre!!! Baixo als xiringos de la platja a demanar una palleta i ens el bebem. No està molt fresc però és boníssim.
La posta de sol "linda linda" que dirien aquí. Tornem amb la van, aquesta vegada no tan plena, i passejem pel carrer principal de Pipa, mirant tendes plenes de roba i art.
Anem a sopar a un restaurant que ens ha recomanat la Janete, la noia de l’hostal, es diu TAPAS i fan una tonyina arrebossada de sèsam espectacular, l’especialitat de la casa. I si, realment és deliciosa. Tb menjem una amanida de mango i gorgonzola i unes patates amb allioli de wasabi, molt molt bó.
I amb la panxa plena tornem a casa i a dormir que estem petats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario