Dia 15 [09/01/2010]: Fernando de Noronha, part III

Primer dia amb el super buggie. Ens llevem aviat perquè ens porten l’auto a les 8 del matí. Finalment i amb puntualitat brasileira, l’entrega del carromato s’efectua a les 8:32 hora local Ens falta temps per probar la màquina diabólica, el motor fa un terrabastall que et tremolen les neurones, però transmet una sensació de llibertat inexplicable.
Primer que tot hem d’omplir el dipòsit, la benzina no està inclosa en el lloguer diari (150 R$, uns 60 eurazos). Ens recomanen posar uns 20 litres (76 R$, uns 30 eurazos) per tenir combustible pels dos diez que tindrem el buggie.
Ens arribem fins la Punta Nord de l’illa, on conflueixen les corrents d’ambdós costats de l’illa. A qualsevol racó es practica el surf, les onades són enormes arreu.
Tornem al poble i acabem de lligar el treking llarg per visitar Praia Atalaia, on hi ha una piscina natural molt boniqueta de veure però que nomès es pot anar acompanyat del guía corresponent.
Arriba el moment d’anar a la platja, l’emoció és máxima amb tanta oferta, finalment decidim anar a Praia do Leao, una de les 3 considerades més boniques. I així és, força maca la platja que pren el nom d’una roca que hi ha tot just al mig que si la mires d’un costat sembla un lleó marí i si la mires de l’altre, una balena.
L’aigua està remenada com sempre, hi ha molt oleatge i molta corrent. L’aigua em cobreix fins poc més dels genolls, però les onades em mullen fins el cap. L’Isaac, que torna a anar equipat amb l’equip d’snorkel (avui el xaleco salvavides inclòs), s’atreveix a endinsar-se dins l’oceà a buscar vida aquàtica… però és complicat perquè la mar tan arrissada disminueix molt la visibilitat. Tot i així surt content perquè ha vist força peixets de colors dels que surten als documentals del Jacques “Crustó”.
Fa molt aire i no s’està molt a gust, així que arropleguem les veles i ens traslladem a la segona platja del dia, Baia do Sueste, passant per Mirante de Caracas. Aquí l’snorkel de l’Isaac dona millor resultat i veu una familia de tortugues verdes que ronden per les roques dels voltants de la cala.
Després de passar per casa a refrescar-nos (no fa massa sol però fa una calor de nassos), fem un volt per Praia do Boldró, però la marea està molt alta i no hi ha espai per estirar-se. Fem un parell de fotos per la posteritat i el buggie ens porta a Praia da Conceiçao, on passem la resta de la tarde.
Els aparells electrònics que ens acompanyen, ens mantenen ocupats mentre no arriba l’hora de sopar. Avui que tenim locomoció anem un pèl més lluny, al restaurant Tartarugao, on ens cruspim una safata de peix i marisc a la planxa, acompanyat com no, d’arròs, feijoada, amanida i patates. I rodolem per anar a dormir aviat, que demà toquen matines, anem a veure els dofins!!!!