Dia 14 [08/01/2010]: Fernando de Noronha, part II

Com que encara no tenim massa clar com funciona aquesta illa i què es pot fer i com es pot fer (i sembla que tots els buggies están llogats, casunlolla…), decidim prendren’s-ho amb calma i fer dia de platja. Segons la Lonely aquí hi ha tres platjes de primera catergoria, una de les quals Bahia do Sancho, considerada la més bonica de tot Brasil.
Esmorzem a la Pousada i tot i que el dia està brúfol (i sembla que el temps no millorarà massa durant els propers dies), anem cap a la parada del bus de Noronha. Esperem aproximadament uns 15 minuts i pujem. El conductor ens avisarà on baixar per anar a la platja de’n Sancho. No passa massa estona quan baixem i comencem a caminar per una pista de terra vermella, gràcies a 10 que ens hem posat les bambukis, que queden rebossades ja a les quatre primeres passes.
Arribem al penyassegat, l’accès a la platja es fa mitjançant unes escales metàl.liques insertades dins el forat de la roca, força empinades.
No sé si és perquè Formentera em té el cor robat, però de debó que ni l’Isaac i jo considerem que aquesta sigui la platja més maca de Brasil, segur que n’hi ha d’haver de millors. Potser és perquè és rigurós estiu i la vegetació està parcialment seca, però ens sembla una platja acollidora si, espectacular de cap de les maneres.
Hi passem mig matí, fem uns bocates i recollim els bàrtulos per arribar-nos fins el Mirador dos Golfinhos, que es troba a poc més de 1km. Les vistes són precioses. Hi ha una noia, suposem que d’alguna associació gubernamental per la defensa del medi ambient, que registra la presencia d’aquests mamífers.
A les seves notes apareixen arribades de grups de dofins, des de les 6:12 del matí fins les 10 tocades, sempre en grups majors de 150. Espectacular oi? Li preguntem com és que els dofins arriben fins la costa, sembla que és l’únic punt de l'Atlàntic on aquests simpàtics animalons s’aproximen a terra. Comenta que es creu que venen aquí perquè és una bahía profunda, d’aigua clara, on els hi agrada aparellar-se i jugar amb les cries. Un matí d’aquests ens aproparem per veure-ho en directe, segur que será tota una experiencia.
Després de l’interessant conversa amb l’experta, ens dirigim altre cop cap al camí… arribem assedegats a un xiringo que hi ha a l’enrecreuament de vies, i paguem una fortuna per una cervesa i una aigua gelades. Després de refrescar-nos, continuem caminant fins Praia Cacimba de Padre, segons l’Isaac la més famosa de l’illa per practicar el surf. Ens hi estem una estona mirant com els experts enganxen les onades enormes que es formen a pocs metres de la platja.

Ens tornem a lligar les bambes i enfilem cap a la Pousada, amb la sort que una parella amb una mininha que van en buggie ens pregunten si volem que ens apropin i encantats acceptem, tot un detall. Pel que sembla el dit aquí a l’illa és força comú.
Dutxa i super on comprem quatre coses, sobretot aigua i cerveseta per tenir fresquetes a la nevera del segle XII que tenim a l’habitació.
Després d’intentar infructuosament parlar amb els de casa, nosaltres els sentim però ells molt malament, baixem al poble on, finalment, aconsseguim llogar un buggie pels dos dies següents (dissabte i diumenge) i l’excursió en vaixell per dilluns al matí. Estem mooooollt contents, perquè ara podrem explorar la illa pam per pam i buscar la bellesa tropical de la que tothom parla. Aviam.
Fem una caipirinha i un peixet a la brasa, guarnit amb amanida i arrosset blanc. DELICIOS. Com que al Restaurant Tubarau se’ls hi ha acabat el postre, anem a un segon restaurant a fer una Banana caramelitzada amb gelat de vainilla, que està per fer volteretes.
Ja enfilem la pujada cap a casa i aquí em teniu, sota el xorro de l’aire acondicionat posant-vos al dia.