Dia 17 [11/01/2010]: Fernando de Noronha, part V

5:24, torna a sonar el despertador. Amb no massa il.lusió i amb els ulls inflats i lleganyosos, tornem a fer el camí fins a Bahia Golfinhos. Avui si està l’equip al complert dels biòlegs que controlen la població de les visites i força turistes. A les 6:12 com un clau comencen a apareixer puntets a la llunyania que es converteixen en els esperats golfinhos. OLE, OLE I OLE.
Segons explica l’experta, els dofins tornavís venen a aquest golf i fan quatre activitats bàsiques: Descansar (no dormen peró si baixen el seu nivell de respiració), Cuidar les cries, fer-ne de noves i vigilar (hi ha un grup que es queda l’entrada de la bahía per estar a l’aguait de qualsevol perill que pogués apropar-se). La veritat és que és molt curiós de veure i ha valgut la pena la doble matinada.
Tornem al campament base, esmorzem el de sempre amb un suc de color diferent i ens preparem perquè avui anem a fer la Trilha Longa, és a dir, el treking llarg que passa per Praia da Atalaia. Aquesta platja, que té una de les piscines naturals més gran de la illa, es troba dins el Parc Natural de Fernando de Noronha i nomès s’hi pot accedir acompanyat d’un guía que pot dur com a màxim 6 persones.
El 4x4 ens passa a recollir a les 7:40 i ens porta a l’entrada del Parc on fem temps per a que arribi la resta de l’expedició.
Sobre les 8:00 ens posem en marxa i un grup força nombrós ens dirigim a la Praia d’Atalaia, la majoria de turistes són uns aficionats i nomès fan la Trilha curta.
L’experiència és per a que us feu una idea, com fer snorkel dins un aquari: aigua tranquila, transparent i cristal.lina plena de peixets de diferents mides i colors. Molt boniquet. Una llàstima perquè sembla que avui hi ha 3 tubarinhos (tauronets) però no arribem a veure’ls.
La troupe es queda a l’aquari i l’Isaac i jo continuem amb el nostre guía, en Simbao, un autèntic local que es coneix l’illa com el palmell de la mà. Les vistes panoràmiques de la costa i el penyassegat són espectaculars, l’excursió llarga val molt la pena.
Aquest és el meu primer treking en bikini: fa tal calorada que tal qual sortim de la piscina natural em lligo les bambes i tira. Faig una fila que ni la més hortera de les turistes angleses quan venen a Barcelona, però ma mare sempre diu que “mientras yo vaya caliente, que se me ria la gente…”, tot i que aquí aplicaría al contrari…
El recorregut inclou dos piscines naturals més, una bona caminada sobre una pedrera volcánica i una bona estona per camí de cabres. Total, unes 4 hores sota el sol, que avui pica de valent, és el primer dia que no es lleva el dia tapat.
Acabem l’excursió a la darrera piscina, on fem unes rises amb el guía. Ens recull el 4x4 i ens deixa a la pousada de nou… són tot just quarts de 12 del migdia i mireu quin munt de coses que hem fet ja! Com diría la mare “A quien madruga, Dios le ayuda… “.
Fem una mica de temps mentre acaben d’arreglar l’habitació, ens dutxem i ens tornem a vestir de platja per visitar la darrera que ens queda, Praia do Meio.
No hi estem més d’una horeta, perquè el sol pica que és un primor i a més a més la marea puja molt ràpid. La caminata fins a la pousada es fa inacabable, avui ja no tenim l’amic buggie i ens movem a peu altra vegada.
Ara sóc a la terrasseta, a la sombreta del porxo, que passa un airet que enamora. L’isaac dorm a pierna suelta a l’habitació, no està acostumat a matinar tant el pobre.. jo aprofito per posar al dia el blogg i tenir el meu públic i admiradors diversos informats sobre les novetats de darrera hora.
A dos quarts de 7 hem quedat amb la Carmen (la veina de la pousada) que ens donarà un cop de mà en la reserva del 4x4 per anar de Fortaleza a Jericoacoara. Després anirem a sopar tots 4 a un restaurant d’un pescador local on sembla que es menja el millor peix fresc de la illa de Noronha… Demà matí farem la volteta en barco a la costa Nord de la illa i a primera hora de la tarde cap a Natal falta gent!