A les 7.30 ens passa a recollir en Zeodesio per la pousada. El cotxe va a tope, anem com sardines a la part posterior, inclús nhi ha un parell que van asseguts al sostre i dos més penjats del paraxocs.
Passem per Nova Tatajuba, i sobre les 10 del matí arribem a Camocín després de creuar el riu. Allí ja ens espera una segona furgo que ens portarà a Parnaíba, però un cop ja tots dins, ens condueix a una espècie de plaça on ens diu que no sortim fins al cap d'una hora... ¿?
Anem mentre fem temps al mercadinho que hi ha a dos carrers i comprem minibananas pel viatge, que finalment comença a les 11 i arriba sobre les 14 a destí. No hi ha bus a Tutoia fins les 15, així que aprofitem per dinar.
Amb puntualitat brasilera sortim de Parnaíba. Teòricament el trajecte ha de durar unes 3 hores, però no arribem a Tutoia fins tocades les 7, la carretera està en molt males condicions, té uns sots enormes i el conductor ha de reduir constantment la velocitat, canviar de carril i inclús circular per la vorera. És negra nit i punxem la roda a l'ultim revolt.
La nostra idea era arribar a Barreirinhas aquest mateix dia, així que ens busquem la vida i trobem al Baiano que ens hi porta per 400 reals. És una pasta, però finalment decidim que millor no perdre 1 dia aquí i tirar milles.
És una llàstima perdrens el paissatge, hi ha part de sabana, de selva i passem pels lençois menores, unes dunes més petites que les que pensem visitar a l'endemà. El camí és de terra i sorra, i el 4x4 balla com una baldufa d'un costat a l'altre. Ens quedem dos vegades atrancats però gràcies a 10 ens en sortim.
Finalment arribem a Barreirinhas, són tocant les 11 i gairebé tot és tancat. Tenim sort i tot just al costat de la pousada hi ha un xiringo on un abuelo molt amable ens fa l'especial de la casa, brotxeta de carn i pollastre amb arròs, farofa i amanida.
Quin dia més llarg!!!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario