Un dia poc productiu des del punt de vista del turista atrafegat: baixem a la Platja de Barra (pronunciat com si tinguéssis un xiclet sota la campaneta), típica a Bahia com Copacabana a Rio. El panorama de peixos diversos és el mateix que a les platjes visitades fins ara: PezPalo (de gelat), PezVaso, PezPañal, PezBotella i el més abundant, PezLatadeColores. Els costums del carioca bahiano són els mateixos que el Janeiriano, anar a la platja, posar-se fins els topes de cervesa i fer carrera a veure qui deixa la montanya més gran de basura al seu darrere.
El sol pica de justicia, nomès en 1 setmana ja ens hem begut gairebé una ampolla sencera de protecció factor 30 i mitja d’aftersun. No és una radiació solar com a la barrera de coral Australiana (allí la capa d’ozó fa rècord guiness de mínim espessor), però ocupa segona posició a poca distancia del líder.
Tornem al Pelourinho i matem la tarde fent un vol i unes caipis. Sobre quarts de 7 tornem a l’alberg per vestir-nos de blanc (tradició de cap d’any a Brasil, simbol del desig de Pau per l’any que comença) i assistir a la festuki que han montat pels clients.
El menjar és força correcte i la companyia tb. Coneixem a la Teresa, una asturiana que fa gairebé dos anys que viu a Sao Paulo i que passa el cap d’any a Bahia amb unes amigues canadenques. La noia és la canya d’Espanya, molt maca i mentre baixem a la Platja de Barra per veure el Castell de Focs artificials que començarà a les 12 de la nit, ens explica les seves aventures i desventures per Brasil i altres països de SudAmèrica.
I ARRIBEM AL NOU ANY AMB 1 MIL.LIO DE PERSONES A LA PLATJA DE BAHIA! Els focs són molt macos (no tant espectaculars com els de Blanes, però bé), sembla que és una Pirotècnia espanyola la que se n’ha encarregat enguany.
Ens costa Deu i ajuda sortir d’allí, la policía aquí realment és element decoratiu, per les escales de sortida tb deixen baixar a gent i es crea una riuada de persones en sentits contraposats que fa la situación asfixiant. Finalment aconsseguim guanyar la marabunta i caminem fins trovar un taxi.
Ens deixem caure una estona a la festa Afro que fan tot just al costat de l’alberg, però hi estem el temps just de beurens una cerveseta i el cos diu prou. BONA NIT 2009!!!
El sol pica de justicia, nomès en 1 setmana ja ens hem begut gairebé una ampolla sencera de protecció factor 30 i mitja d’aftersun. No és una radiació solar com a la barrera de coral Australiana (allí la capa d’ozó fa rècord guiness de mínim espessor), però ocupa segona posició a poca distancia del líder.
Tornem al Pelourinho i matem la tarde fent un vol i unes caipis. Sobre quarts de 7 tornem a l’alberg per vestir-nos de blanc (tradició de cap d’any a Brasil, simbol del desig de Pau per l’any que comença) i assistir a la festuki que han montat pels clients.
El menjar és força correcte i la companyia tb. Coneixem a la Teresa, una asturiana que fa gairebé dos anys que viu a Sao Paulo i que passa el cap d’any a Bahia amb unes amigues canadenques. La noia és la canya d’Espanya, molt maca i mentre baixem a la Platja de Barra per veure el Castell de Focs artificials que començarà a les 12 de la nit, ens explica les seves aventures i desventures per Brasil i altres països de SudAmèrica.
I ARRIBEM AL NOU ANY AMB 1 MIL.LIO DE PERSONES A LA PLATJA DE BAHIA! Els focs són molt macos (no tant espectaculars com els de Blanes, però bé), sembla que és una Pirotècnia espanyola la que se n’ha encarregat enguany.
Ens costa Deu i ajuda sortir d’allí, la policía aquí realment és element decoratiu, per les escales de sortida tb deixen baixar a gent i es crea una riuada de persones en sentits contraposats que fa la situación asfixiant. Finalment aconsseguim guanyar la marabunta i caminem fins trovar un taxi.
Ens deixem caure una estona a la festa Afro que fan tot just al costat de l’alberg, però hi estem el temps just de beurens una cerveseta i el cos diu prou. BONA NIT 2009!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario