Fem la segona excursió en buggie.
La primera parada, al "árbol que cedió a la fuerza del viento". Pel que sembla hi havia molts arbres al voltant d'aquest, que van anar morint un rera l'altre, que va sobreviure en adaptar-se a l'entorn i reposar sobre la sorra de la platja.
La segona parada a Preá, un poblet de pescadors on tot just tornen de passar la nit a alta mar. És molt curiós veure com treuen les barques de l'aigua, això és el que jo anomeno treballar en equip.
Continuem el nostre camí i fem una paradinha a una piscina natural tot just al costat d'una duna des d'on et pots tirar i anar a parar directament a l'aigua.
Ja no parem més fins que arribem a Lagoa Paraiso. Atravessem un parell de poblets (cases desperdigades) molt humils però molt endreçades, seguint el model de típica casa brasileira, petitona, de fang i totxana, amb una eixida on solen haver 4 cadires per fer petar la xerrada, una hamaca, quatre gallines passejant pel voltant i tot just al costat, una antena parabòlica enorme.
El buggero ens deixa en una espècie de pousada resort i ens diu que torna al cap d'una hora, que ha d'anar a fer un encàrrec.
Ens quedem allí, piquem una mica de queijo, ens banyem... i el buggero no es presenta fins al cap de 3 hores... però per què queixar-se? si estem de vacances i no vé d'aquí... L'Isaac, com veieu, aprofita per fer una migdiadeta...
Tot i així, aquesta excursió és una mica castanya, va ser millor la d'ahir.
Al tornar lligem el transfer a Camocín per l'endemà al matí i anem a la platja per a que l'Isaac faci surf. Les onades no són molt grans però són força llargues i disfruta com un nen.
La duna torna a omplir-se de gent per veure la posta de sol.
Tornem a la pousada, ens canviem, i com que el nostre restaurant preferit avui és tancat, acabem a un carreró on fan peix fresc (escollim la peça nosaltres mateixos) i tel fan a la brasa. Boníssim i Bona nit que demà toquen matines!
No hay comentarios:
Publicar un comentario